maneltrenchs.com

personal and professional webpage

Rethinking education
#arthistoryflip

Com a profe estic tranquil

Amb tot aquest estrés que s’ha generat a partir de l’aprenentatge a casa i online motivat pel famós coronavirus, us puc dir que com a profe estic tranquil. I alguns pensareu, com és possible això?

Doncs bé, estic tranquil perquè els meus alumnes tenen TOT el material i activitats al núvol, per tant, hi poden accedir des de qualsevol lloc i en el moment que vulguin. A més, jo també puc accedir-hi i contactar amb ells d’una manera molt fàcil, i portar tota la gestió de les activitats.

Que hem de parlar? Tampoc hi ha cap problema, perquè ho fem via Hangouts, l’eina que ja hem fet servir durant el curs per parlar amb gent del Japó, del Perú o fins i tot, alguna vegada, amb algun alumne malalt que no podia venir a escola.

També em tranquil·litza el fet que totes aquestes eines que ens poden ser útils per poder fer tasques online i treballar des del núvol ja les coneixen, i per tant, tenen una competència digital bàsica per poder gestionar tot plegat. Als meus alumnes i a mi, per tant, en aquest moment de crisi no ens cal córrer a buscar recursos: ja els tenim.

Que he de fer una llista per poder preparar treballs per la classe? La comparteixo via Google Classroom, facilito el permís d’edició als alumnes i ells s’apunten. 

Que cal compartir un document i treballar en grup? Ells mateixos fan un doc amb permís d’edició entre ells.

Que cal veure un vídeo i respondre unes preguntes? Fem servir EDpuzzle, que ens serveix per gestionar les respostes, sistematitzar els lliuraments i incorporar tota la informació important per al professor.

Que cal fer activitats de repàs de continguts? Doncs fem servir Socrative, Kahoot Challenge…

Que cal compartir un document al núvol o qualsevol altre cosa? Doncs via Drive, per exemple.

En resum, no estem fent res que no haguem fet durant el curs. L’única diferència és que ara jo no estic presencialment a la classe. Això, malgrat tot, es nota, també. Vull dir que no és la situació ideal, és clar, que no hi ha res com el contacte cara a cara amb els alumnes. Però tampoc no és necessari veure’ns cada dia. Hi ha algunes classes que, sí o sí, els mateixos alumnes volen fer per Hangout com abans millor per poder-nos veure, ni que sigui per la pantalla de l’ordinador o del mòbil.

Com a profe, doncs, estic tranquil. M’escriuen molts col·legues que, enmig d’aquesta crisi, se senten desbordats, amb una gran sensació de pèrdua de control. Els ajudo tant com puc. Però em sap greu dir-los que si no han incorporat les eines digitals amb temps, i com un hàbit, difícilment les podran implementar ara, de cop.

En definitiva, les competències digitals són hàbits. I com tots els hàbits, requereixen el seu temps.  És important i molt més eficaç el “despacito”, i crear uns bons hàbits des de principi de curs, que no pas pretendre que de cop i volta siguin uns experts perquè ens ho demana la urgència del moment.

Bé, a seguir gaudint de l’Art de la vida i fins la propera,

Manel

PD: Gràcies M.A.